Menorca edu21

Un espai on els docents, educadors, families, alumnes i tota la comunitat comparteix opinions, experiències, notícies, ... sobre la situació educativa que pateix la nostra comunitat.

No deixeu de visistar aquest bloc  http://menorcaedu21.blogspot.com.es

Escola i entorn: l'educació compartida

Francesc Florit Nin 
Escola i entorn: l’educació compartida 
Document per a la Trobada de Tardor, EDU21. Menorca. 16 de novembre de 2013 Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca.

L’escola va néixer perquè la família no podia atendre les demandes que la societat reclamava a l’educació i la formació dels fills. Com a institució educadora, l’escola ha anat assumint cada cop més competències, més obligacions i més responsabilitats, fins al punt de veure’s desbordada. El futur que ja vivim prefigura unes relacions completament noves a causa de les innovacions tecnològiques, de la rapidesa en què canvien els coneixements i les informacions. D’una manera nítida ho resumeix així uns dels experts en educació, Francesc Imbernón: “Davant aquest panorama, la institució educativa necessitarà l’estalonament d’una comu­nitat conscienciada ideològicament (no només dels pares, sinó també de les em­preses, de les ONGs, dels moviments socials, dels voluntaris, de les associacio­ns, dels jubilats, etc.; és el que comença a dir-se quart sector econòmic), perquè el professorat se sentirà impotent per educar els al·lots i les al·lotes en valo­rs (solidaritat, pacifisme, honestedat, sinceritat, criticisme, etc.), que es trobaran en franc desavantatge enfront als valors imperants en la societat (individualisme, competiti­vitat, violència, adiccions, conformisme, desinformació, etc.). Les institucio­ns educatives, en aquest futur incert, hauran d’ensenyar a gestionar el conflicte per a revertir en el creixement i la maduresa dels implicats, i perquè la informa­ció i la transmissió del coneixement potenciin la socializació del poder.” Ja fa temps que l’escola, atesa la complexitat de la seva tasca, reclama una corresponsabilitat a la resta de les institucions educadores.

Aquest document intenta de posar sobre la taula aquesta corresponsabilitat. Les escoles més innovadores, caracteritzades per un profund sentit del valor social de l’educació al servei de la democràcia i com a garant de la salut democràtica, són aquelles que arreu del món han remarcat la importància de la relació del centre educatiu amb l’entorn on s’ubica. Entenem l’entorn no només com l’espai físic, mediambiental, sinó també o sobretot com l’espai social, l’entorn sociològic, que inclou l’entorn cultural i històric. Si haguéssim de resumir quina és l’educació que ha de respondre als reptes socials d’avui diríem que es tracta de formar ciutadans per a la igualtat, des de la diversitat i cap a la construcció de la identitat. Formar persones competents com a ciutadans significa educar-los per a la convivència, a desenvolupar-se d’una manera integral, a ser capaç de comprendre el món i a intervenir-hi des de la responsabilitat ètica i ecològica: aprendre a ser, aprendre a conviure i aprendre a habitar. Tothom avui està d’acord que l’escola sola no pot respondre a les expectatives dipositades en ella. No pot per moltes raons. Una de les quals és que les funcions educatives de l’escola s’han fet molt àmplies. Una altra raó és que les societats s’han fet molt més complexes que no eren fa 50 anys. Igualment cal indicar que vivim una revolució tecnològica que canvia la percepció del món i les relacions socials. Altrament som davant un canvi de paradigma que provoca una situació crítica en tots els àmbits: econòmics, culturals, ambientals, etc. que aboquen els ciutadans (i a les institucions) a una incertesa angoixant. En poques paraules, educar s’ha fet incert i difícil i per tant o tots educam o els resultats seran pobres, insuficients, deficients.

Les dues grans dimensions de l’educació, la individual i la col·lectiva, la del desenvolupament integral de la persona com a individu i la del desenvolupament social de la comunitat, no poden anar deslligades. És més, van íntimament i necessàriament lligades. Són dos dels quatre pilars fonamentals de l’Informe Jacques Delors per a la UNESCO per a l’educació del s.XXI. En aquest sentit, una educació integral que doni sentit a l’escola actual i futura passa obligatòriament per compartir-la. Tothom educa: l’escola, la família, l’entorn. Es tracta per tant d’un treball cooperatiu en coordinació de tots els agents que d’una forma o altra incideixen en la formació dels ciutadans. Si l’escola no basta, quins són els altres “educadors”? Avui les instàncies educadores i formadores s’han multiplicat. Algunes amb una clara intenció explícita, d’altres amb intencions implícites, d’altres de manera poc responsable… Una educació permanent a llarg de la vida només és possible si aquestes instàncies són capaces de compartir objectius. Centres educatius, centres d’aprenentatge diversos, entitats culturals, socials, esportives, assistencials, agents i tècnics públics i privats, institucions públiques, responsables polítics, empresaris, sindicats, ONGs, periodistes, etc. remant en una mateixa direcció per obtenir allò més preuat, el tresor amagat en l’educació que és la convivència democràtica. Si haguéssim de resumir el propòsit en una consigna diríem: què pot fer l’escola per al poble i que pot fer el poble per a l’escola? Es tracta de cercar les complicitats de totes les instàncies perquè tanmateix els reptes educatius són si fa no fa els mateixos reptes socials. Cal aprendre amb els altres que és la forma més eficient d’aprendre. Els problemes de les identitats, de la convivència, de la sostenibilitat, de la democràcia... són qüestions centrals dins i fora de les aules. Els reptes pedagògics de la inclusió, de la mediació, de l’educació intercultural, de la participació són també els reptes de la ciutadania, i en conseqüència els centres educatius es converteixen en els laboratoris de recerca de les solucions que han de garantir el futur. Escola i entorn s’han de posar d’acord, s’han d’ajudar mútuament i han de compartir uns principis bàsics que siguin fruit d’un consens elemental: el compromís per a una educació pública de qualitat. La premissa per a un acord entre escola i entorn és doble: per un costat, ja s’ha dit, és la corresponsabilitat; per l’altre és la participació. Ser corresponsable aquí vol dir assumir que tot agent social té una dimensió educadora que ha d’exercir, sense interferir la tasca de l’escola. Vol dir també que l’escola ha de respondre als problemes que l’entorn planteja, no tancar-se dins els murs i per tant obrir-se al present de fora. Ser participatiu aquí vol dir trobar les tasques que es puguin compartir i dur-les a terme alhora l’escola i l’entorn, en un projecte de construcció comuna. L’educació es converteix en una experiència compartida, de convergència i d’integració social. Quins són els principis que al meu parer hem de compartir l’escola i el poble?

En una mena de constitució escolar serien aquests: Principis constituents de l’escola per a l’educació
 1. Implicació de tota la comunitat educativa en el projecte i la coordinació amb tots els altres agents educadors.
2. Acord i consens per un projecte encaminat a la cohesió social.
 3. Escola arrelada al seu entorn i oberta al món.
4. Treball en valors i principis democràtics per afavorir la convivència, fomentar la solidaritat i la cooperació, des dels drets humans, per a l’equitat i el respecte a la diversitat.
 5. La formació integral de totes les capacitats i les habilitats, atenció a les intel·ligències múltiples.
 6. L’aprenentatge significatiu i experiencial.
7. L’aprenentatge cooperatiu i dialògic.
8. L’atenció a la diversitat: entre l’adaptació i l’exigència.
9. Educació Intercultural i d’escola inclusiva.
10. Educació per a l’autonomia personal responsable.
11. Innovació pedagògica i reflexió sobre la pràctica.
12. Incorporació de les Tecnologies de la comunicació.
13. Formació permanent del professorat.
14. Treball en xarxa, treball en equip.
15. Foment del raonament i de la creativitat.
16. Cultura de la pau i mediació per a la resolució de conflictes.

A partir d’aquí resulta relativament fàcil idear tot un seguit de propostes genèriques per compartir l’educació. Del costat de l’escola n’apuntam quatre. En primer lloc imbuir el currículum de continguts lligats amb l’experiència de l’entorn. En segon lloc obrir l’escola a la realitat local i global, tot establint relacions entre la realitat immediata del territori i els reptes mundials. En tercer lloc incloure la diversitat en la pràctica docent, no com a floritura sinó com a riquesa que ens obre les ments. I en quart lloc pensar en programes de cooperació amb les entitats locals. Del costat de l’entorn n’apuntam quatre més. En primer lloc revitalitzar els Projectes Educatius de Ciutat, la idea de ciutat educadora que tan bons resultats ha donat i encara dona. En segon lloc implementar tota acció municipal i ciutadana amb un component educatiu, cosa que implicaria que tota entitat incorporés al seu ideari i a la seva pràctica una funció formativa. En tercer lloc l’ús i la integració dels recursos ciutadans a disposició de les escoles. I finalment en quart lloc la creació d’espais, llocs i estratègies per fomentar la participació, les decisions col·lectives i la corresponsabilitat.
Tots els aspectes de la vida escolar són susceptibles de la corresponsabilitat educativa. Tanmateix hi ha algunes qüestions que en l’àmbit educatiu (i formatiu) tenen una clara vinculació amb un enfocament compartit. És el cas del fracàs escolar. La complexitat dels factors que hi incideixen reclama la intervenció de moltes mans. L’experiència ens demostra que la sortida del fracàs escolar només obté resultats quan hi ha un treball coordinat dins i fora de les aules. Açò mateix ocorre en altes aspectes com: el trànsit de la vida escolar a la vida laboral, tot l’engranatge de la integració escolar que és paral·lela a la integració social, l’educació per a la salut (especialment la sexual), l’acollida lingüística i cultural d’alumnes i famílies nouvinguts, etc.

No partim de zero. Tenim moltes experiències que ens marquen el camí i moltes pràctiques que avalen les excel·lències d’una relació estreta entre l’escola i l’entorn. Menorca és en aquest sentit rica de propostes que s’han portat a terme. Tanmateix cal advertir que sovint s’ha caigut en l’error de fer un llistat d’activitats a l’entorn o un llistat de tallers de l’entorn que entren a les aules. Aquesta proposta va un mica més enllà. Es tracta d’una manera de veure l’educació que persegueix unes estratègies més o menys estables per vincular l’escola i l’entorn. Aquestes estratègies estan encara per crear. Però tothom té l’experiència, per exemple d’organitzar una cosa tan senzilla i alhora tant eficient com el dia de les portes obertes. També tenim experiències d’activitats que són pensades des de l’escola però obertes a la ciutadania, dirigides a tota la comunitat educativa o a tot el poble. D’altra banda, cal incrementar i incentivar totes aquelles instàncies de participació ja creades com el Consell Escolar, les associacions de pares i mares, els sindicats d’estudiants, etc. Una altra forma relativament senzilla de vinculació és l’ús dels espais, posar a disposició de les escoles les infraestructures i els equipament culturals, socials, esportius i, a la inversa posar els centres a disposició de les entitats socials. Això mateix es pot dir dels serveis, públics o privats.

 Menorca, --potser és un tòpic, diuen que és rica en associacions i entitats cíviques. Però la seva implicació educativa, amb excel·lents excepcions, és encara per explorar. Crec també que Menorca pot presentar-se com a camp d’experimentació i d’avaluació d’aquesta educació compartida. Entre altres raons perquè ja en té una llarga experiència i una tradició pedagògica que li fa d’aval. D’altra banda tenim també molts exemples portats a terme arreu del món que ens poden alliçonar. Alguns d’aquests exemples s’han concretat, aquí i arreu, en experiències com les Comunitats d’aprenentatge, els projectes de Ciutats educadores, els Plans d’Entorn, les Escoles de pares i mares, l’Aprenentatge Servei, les Mediacions Escolars, el Policia tutor, les Comissions Mixtes de resolució de problemes, els Serveis d’Intervenció Integrats, els Plenaris Educatius, els Consells Municipals, El Consell Infantil, els Cicles de xerrades (de temàtica específica), l’Acollida de famílies nouvingudes, els Serveis d’Atenció al Menor, els Reforços Extraescolars, les Biblioteques Obertes, els Centres Juvenils, i tantes d’altres iniciatives.

L’escola és una institució en crisi que reflecteix la crisi general. Es fa necessària una reforma en profunditat que no es resol amb canvis normatius, ni amb lleis que no aconsegueixen el mínim consens. Aquesta reforma ha de reformular l’escola perquè deixi de ser l’únic referent educatiu, i deixi de ser també el referent educatiu que actua a contracorrent de moltes altres institucions. L’escola ha d’esdevenir un agent educatiu més, important certament, però mai aïllat ni contraposat als altres agents. Perquè l’educació, ara ja ho sabem, va més enllà de l’escola i va més enllà de l’edat escolar. Compartir el tresor de l’educació és un dels reptes més importants que tenim davant.

Bibliografia 
MORIN, Edgar. Tenir el cap clar. Per organitzar els coneixements i aprendre a viure. Barcelona: La campana, 2001.
IMBERNON. F. (coord) Cinc ciutadanies per a una nova educació. Ed Graó. 2002
SUBIRATS, J., ALBAIGÉS, B. Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents educatius. Fundació Jaume Bofill. Col Finestra oberta, 48. Barcelona. 2006
MRPMenorca. El prisma educatiu. Un debat a la premsa de Menorca 1999-2001. Conselleria d’Educació. Govern Balear. Palma. 2002.
VVAA. Ciutat i educació. Documents 4. Ed. CEP i Ajuntament de Ciutadella. 2001
GENNARI, M. Semántica de la educación. Pedagogía de la ciudad. Ed. Herder. 1998

RÈPLICA A LA WEB DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

RÈPLICA A LA WEB DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

A la pàgina web de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional  de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats  trobam una explicació del Decret del tractament integrat de llengües en forma de preguntes i respostes, en la meva opinió irrespectuós amb la llengua pròpia de les nostres illes i  maliciosament ingènu quant els resultats.  Aquí teniu la meva rèplica.

Decret del tractament integrat de llengües

Darrera actualització: 17/06/2013

El proper curs 2013-14, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats començarà a aplicar el Decret de tractament integrat de llengües que garanteix l’ús equilibrat de català, de castellà i d’anglès en l’ensenyament.

Estic en desacord absolut amb l’equilibri entre les llengües que pretén el decret. Fins ara, el català, llengua pròpia de les Illes Balears segons el nostre Estatut d’autonomia,  era la llengua vehicular en l’ensenyament. Amb l’equilibri de les tres llengües que suposa el TIL, el català perdrà la posició rellevant que li correspon i que ha tingut fins ara,  amb dues conseqüències: d’una banda, la manca de respecte a un valor essencial del nostre poble  i,  de l’altra, el perill que la pèrdua del seu ús normalitzat pot suposar per una llengua minoritària com la nostra.

Quina és la seva finalitat?          
Que els alumnes de les Illes Balears acabin l’educació obligatòria amb la competència lingüística i comunicativa necessària en les dues llengües oficials (català i castellà) i en una llengua estrangera (preferentment, l’anglès).

En la meva opinió, la conseqüència inevitable de l’aplicació precipitada serà que els alumnes no assoliran ni “la competència lingüística i comunicativa necessària” ni  les competències  esperades en les assignatures no lingüístiques impartides en una llengua per la que no esteim preparats, ni els professors ni els alumnes.

En definitiva, un absolut fracàs.

Què canviarà?       
Totes les matèries o mòduls (en el cas de la formació professional) no lingüístics es podran impartir en les dues llengües oficials o en la llengua estrangera. De fet, les tres llengües han de ser objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, una eina per impartir matèries no lingüístiques, sempre de manera equilibrada entre les tres llengües.

Canviarà a pitjor.

Amb l’aplicació del TIL succeirà que l’alumne no aprendrà ni anglès ni la matèria no lingüística (matemàtiques, socials, naturals, etc.) que s’imparteix amb anglès.   

Amb l’aplicació del TIL ja succeeix que les classes d’anglès són més nombroses per la manca del desdoblament que teníem fins ara.

Amb l’aplicació del TIL ja succeeix que no hi ha mestres de suport pels alumnes amb necessitats especials.

Quan comença i a quins alumnes afectarà?
L’aplicació d’aquest projecte començarà el proper curs 2013-2014. Concretament, s’implantarà, com a mínim, al primer curs de segon cicle de infantil (3 anys), a primer, tercer i cinquè de primària i al primer curs d’etapa a ESO. A batxillerat i formació professional es farà una implantació progressiva en funció dels recursos dels centres.

Durant aquests darrers mesos tota la comunitat educativa, docents, pares,etc. S’han manifestat en contra de la planificació que imposa el decret.

Crec que la seva aplicació s’hauria d’aplicar progressivament, començant pels fillets del cicle infantil o fins i tot pels de preescolar.

Com s’implantarà?          
Els centres educatius hauran de comunicar a les famílies, abans del començament del proper curs, quin és i com es desenvoluparà el seu projecte de tractament integrat de llengües.

Si be, això és cert, el que no diu la web és que els projectes aprovats pels centres amb el suport majoritari dels pares i mares va ser rebutjat per la conselleria, que va obligar als centres a modificar els seus projectes amb les conseqüències que ja coneixem pels primers directors que van comunicar a l’administració el rebuig del consell escolar al projecte modificat.

Com s’està preparant l’aplicació del projecte?       
Durant el present curs, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha format un total de 3.875 docents per poder dur a terme aquest projecte. Per una banda, ha preparat els docents per tal d’obtenir una certificació de nivell de l’Escola Oficial d’Idiomes i, per altra banda, ha impartit cursos destinats a professors que, tot i que ja disposaven de la titulació requerida per impartir una assignatura en anglès, necessitaven millorar la seva pràctica oral per tal d’actualitzar els seus coneixements.

Si això és cert, la realitat que es viu en els centres amb el curs començat és ben diferent. Manca de docents suficientment preparats, fillets desconcertats, increment del nombre d’alumnes per aula, desaparició del desdoblament, reducció de professors de suport, etc.

La preparació ha estat nefasta, perquè no s’ha comptat  amb l’opinió dels experts (filòlegs, pedagogs, etc.)  quan aquesta resulta essencial per a la implantació d’un nou model educatiu que mai hauria d’emprar els alumnes com rates de laboratori.

 

Recursos web:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=1469319&coduo=204

24-O: èxit o fracàs?

   El passat dijous 24 d'octubre es va celebrar a tota Espanya una vaga general de professors, pares i alumnes en contra de les reformes educatives que vol implantar el Ministre d'Educació, el senyor Wert. El pilar principal de les protestes és la famosa LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa). Com diuen els estudiants, sobren els motius per protestar en contra d'aquesta reforma  que, jo crec que el seu nom no està correcte, ja que s'hauria d'anomenar "Ley para Obstruir la Mejora de la Calidad Educativa".

Però, la vaga del 24-O va ser un èxit o un fracàs? Com us podeu imaginar, els Sindicats d'estudiants no tenen el mateix punt de vista que la Conselleria d'Educació. Això es veu representat sobretot en les dades de participació d'aquesta vaga:

- Dades de participació donades pels convocants: Un 95% dels alumnes de Secundària i Universitat no van assistir a classe. En Primaria el 80%, i en concentrada el 30%. Quant al professorat, un 70% de docents van fer vaga en els instituts i a la Univeristat un 90%. 

- Dades de participació donades per la Conselleria d'Educació: Va calcular que el 22% dels estudiants no van assistir a classe en la pública i en la concertada. Quant als professors, diu que un 17'5% varen fer vaga en la pública i un 2'9% en la concertada. 

Com podeu veure, no es tracta d'una diferència d'un 1% o un 5% per cent, sinó que estem parlant de diferències bastant considerables. Aquestes dades compliquen el fet de creure que ambdós parlen del mateix. Però si et mires els vídeos i fotos veus que sembla que les xifres reals són les primeres.

L'opinió del sindicat d'estudiants sobre la vaga és la següent: "El 24 de octubre hemos hecho historia. En la tercera jornada de huelga general estudiantil, la suma de los profesores, los padres y madres ha paralizado toda la enseñanza pública en una demostración de fuerza sin precedentes: más de dos millones hemos llenado las calles en más de setenta manifestaciones en una movilización histórica. La huelga educativa ha sido total en todos los territorios y en todos los tramos, desde la escuela infantil, pasando por la secundaria y la Universidad." Jo crec que aquesta és l'opinió més fiable.

El sindicat d'estudiants també ens parla d'un fet que, segons ells, va humiliar al Ministre Wert i a la Secretaria de la Conselleria d'Educació, Montserrat Gomendio: "El Ministro Wert y la multimillonaria Secretaria de Estado de Educación, Montserrat Gomendio, han hecho el ridículo más clamoroso. En un intento patético de minimizar una movilización masiva, ayer realizaron un nuevo video insultante contra la comunidad educativa en el que “agradecían a los profesores, padres y alumnos por no secundar a huelga”. ¡Qué escándalo más grande!" 

Per acabar, un deixo aquest el vídeo d'aquest intent de minimitzar la gent que està a favor de la vaga i en contra de totes les estúpides reformes que ens volen implantar.

     

Tractament Integrat de Llengües

El món educatiu es troba en estat de guerra. Després de les retallades en educació, l’augment d’alumnes per aula, la reducció de sou,  molts menys professorat, més hores etc., s’hi suma ara una nova normativa lingüística imposada pel Govern del Partit Popular: el TIL.         

Aquest intenta que els alumnes de les Balears finalitzin els seus estudis a l’ESO sabent perfectament les dues llengües oficials (català i castellà) i una llengua estrangera (anglès).

Les conseqüències són que totes les matèries o mòduls (en el cas de formació professional) no lingüístics es puguin ensenyar en les llengües oficials o la llengua estrangera. Una bona proposta, però el procés amb que ha estat concebut i la intenció real que hi ha al darrere han provocat l’alarma entre els professionals de l’educació. Això canvia sobretot en que fins ara, hi havia el denominat Decret de Mínims, que establia que s'havia d'ensenyar en llengua catalana, com a mínim, el 50% de les matèries no lingüístiques. Ara aquest percentatge queda al 20%, cosa que duu a suposar a moltes persones que la seva vertadera funció és arraconar la llengua catalana en l'àmbit educatiu. Així i tot, crec que un dels inconvenients principals és que no tots els centres tenen professors per  ensenyar la seva matèria en la llengua estrangera. 

Aquest decret s'ha implantat, com a mínim, a P3 (primer curs de segon cicle infantil), a primer, tercer i cinquè de primària i a 1r d’ESO. A batxillerat i formació professional s’ha fet una implantació progressiva en funció dels centres.

            El tema ha provocat moltes manifestacions contra aquest decret, ja que les institucions de Balears s’han oposat i s’han manifestat. Hi ha hagut manifestacions amb més 94.000 persones, defensant la vaga indefinida que hi ha actualment contra el TIL.

Video de la manifestació a Maó el 29/09 amb més de 10.000 persones

Video de com pot ser serà el resultat del TIL en 15 anys

Los profesores acuerdan reiniciar la huelga contra el TIL el día 8 de noviembre

La Assemblea de Docents decidió ayer, en su reunión de Petra, reiniciar la huelga contra el TIL en días puntuales. Está previsto que se acuerde una nueva jornada de huelga el próximo día 8 de noviembre, día que se reúne la asamblea de alcaldes en la Federación de Entitats Locals de les Illes Balears (FEIB) para tratar una propuesta de apoyo a los docentes y contra el Tratamiento Integrado de Lenguas (TIL).
En los próximos días se concretarán otras propuestas de movilización para hacer frente a la "falta de negociación del Govern" desde que los docentes decidieron reiniciar las clases a principio de este mes de octubre. Alguna de estas propuestas son fijar jornadas de dos días de paro semanal. También se cuenta con el apoyo de las asociaciones de padres para impulsar las jornadas de aulas vacías en los centros educativos y que los maestros puedan acudir a clase y cobrar.
Los maestros de Balears, que se reunieron de forma simultánea en las cuatro islas, también decidieron trabajar para hacer extensivos estos días de huelga puntual al resto del Estado cuando tengan que ver con el proceso de aprobación de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad de la Enseñanza (LOMCE). Asimismo, los docentes concretaron el inicio de una campaña de desobediencia a la aplicación el TIL, con el objetivo de conseguir su derogación porque "representa un ataque a la calidad de la enseñanza y a la lengua".
Maria Antònia Font, portavoz de la Assemblea de Docents y representante del STEI, explicó que se ha decidido seguir el modelo de los maestros de Galicia. Consiste en que los docentes declaren de forma tácita su insumisión a aplicar un modelo educativa que consideran pedagógicamente perjudicial para sus alumnos.
En la reunión también se analizaron los primeros resultados de la campaña de no aprobación de las        Reunión de la Assemblea de Docents en Petra.
 programaciones generales anuales (PGA), documento de referencia
 para los funcionamiento de los centros, por parte de los claustros y los consejos escolares. En Mallorca se tiene constancia de que hay una treintena de centros donde no se han aprobado las PGA porque incluyen los proyectos del TIL. Según Assemblea de Docents, la no aprobación del PGA se debe considerar como "un toque de atención" a las políticas educativas de la conselleria de Educación.
La portavoz de la Assemblea de Docents recordó que este tipo de iniciativas para retomar la movilización tienen el claro objetivo de reactivar la negociación con los representantes del Govern. "La Assemblea de Docents quiere manifestar su clara y constante voluntad negociadora para conseguir un acuerdo en favor de la educación en Balears", apuntó Maria Antònia Font.
Los docentes no descartan ninguna posibilidad de movilización, incluso retomar la huelga indefinida en caso de que Educación decida expedientar a los profesores que no apliquen el TIL. En la reunión celebrada ayer en Petra, los representantes de centros educativos pusieron de manifiesto el "caos total" que existe en los colegios por la "falta de respuestas" de la conselleria de Educación.
De igual modo, se analizó la dimisión de hasta 8 equipos directivos de centros de secundaria por la problemática del TIL. Aseguraron que en los próximos días se pueden producir más dimisiones. Assemblea de Docents recordó que, hoy a las 19.00 horas en el Auditorium, se celebra el concierto de la Sinfónica a favor de la Educación.

Gran vaga del 24O

Gran vaga del 24O

La jornada de vaga d'aquest 24 d'octubre ha tornat a tenir un seguiment massiu i ha escenificat el posicionament ferm dels docents en les seves reivindicacions davant una Conselleria que es nega a negociar. A aquesta situació dramàtica s'hi suma ara el rebuig a la LOMQUE -Llei Wert- que es considera elitista i discriminadora.

Seguint la coherència de donar les dades sempre amb el mateix procediment, l'Assemblea de Docents cifra en un 76% el seguiment de la vaga a les Illes Balears. Aquí teniu l'enllaç. Amb aquesta mateixa cifra coincideixen tant els sindicats com ADESMA. Per nivells educatius, Educació infantil i primària sumen un 82% de seguiment. Eivissa, amb el 80% és l'illa en què, de moment, hi ha més suport a la vaga. Mentre que a nivell estatal el seguiment de la vaga és d'un 83%.

De la mateixa manera, han secundat la vaga un 85% de l'alumnat. Així, es referma la complicitat entre pares i professors en aquesta lluita pels drets d'una educació de qualitat ja sigui pública, concertada o privada. I queda ben clar que no han servit de res les amenaces de la Conselleria ni tampoc les dels cercles ultradretans que es dediquen a denunciar docents, apimas i centres educatius.

Motius d'aquesta nova aturada

Contra la 'Llei Wert'. Una llei sense consens ni acceptació per tota la comunitat educativa, amb un fonament ideològic. Els pares perden el poder decisiu als consells escolars; el castellà volen que sigui única llengua vehicular; els continguts vendran 'dictats' de Madrid; fomenten l'educació privada i la segregació d'alumnes per sexe; discriminen els centres educatius més problemàtics i fomenten les elits en detriment de les classes humils i fins i tot la mitjana.
Retalls de 6.400 milions d'euros des de 2010 -a nivell estatal-, és a dir, més alumnes per aula, més hores de feina per als docents i substitucions de baixes a partir d'un mes que no van a treballar. Volem recuperar plantilla -s'han perdut 1.000 places- i que les substitucions de les baixes es facin de forma immediata. Per millorar la qualitat educativa és necessari davallar els alumnes per aula. Que els funcionaris interins recuperin els drets perduts.
Beques i taxes. La gestió i dotació de les beques de transport i menjador han passat de 1'5 milions d'€ a 500.000 €, en un temps d'empobriment de la població. A més, el 2012 s'han apujat els preus de les universitats públiques fins a un 92 %.
Centres i condicions de treball . Els nins amb necessitats educatives especials de cada vegada reben pitjor atenció per la manca de mitjans.
Llei de Convivència escolar. Atempta contra la llibertat d'expressió -dret fonamental segons la Constitució espanyola- i la llibertat de càtedra -dret fonamental a l'educació-
TIL voluntari a tots els nivells. I la creació d'una mesa d'experts prèvia a la implantació que garanteixi un procés gradual, consensuat i amb sentit.
Llei sobre l’ús de símbols institucionals de les Illes Balears. Un nou decret-llei per via d'urgència. I ja en van 25. Un abús de les eines de govern i un atemptat contra els símbols de les Illes Balears.
Anul·lació dels expedients disciplinaris oberts als tres directors de Maó
Destinar l'estalvi dels dies de vaga als centres. Es demana que els doblers que s'han estalviat durant aquestes tres setmanes de vaga, més avui, que sumen més de 4 milions d'€ vagin destinats alsals centres educatius.

SEGUIREM LLUITANT!

Què és el TIL ?

 DECRET INTEGRAT DE LLENGÜES

El proper curs 2013-2014, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats començarà a aplicar el TIL que garanteix l’ús equilibrat de català, de castellà i d’anglès en l’ensenyament. Estava pensat, aplicar aquest projecte a partir d'aquest curs ( 2013 - 2014 ).  Els centres educatius, hauran de comunicar a les famílies, abans del començament del curs, quin és i com es desenvoluparà aquest projecte del TIL.

El TIL intentarà que els alumnes de les Illes Balears acabin l'ESO, aprenent perfectament, les dues llengües oficials ( català i castellà ) i una llengua estrangera (l'anglès).  

Les conseqüències d'aquest projecte seràn: totes les matèries o mòduls no lingüístics es podran ensenyar en les llengües oficials o en la llengua estrangera. Un dels inconvenients principals és que els centres no disposen dels tots els professors adequats per ensenyar la seva matèria en la llengua estrangera.

Un dels grans impediments que ha detingut aquest projecte, han estat les nombroses manifestacions contra aquest, ja que les institucions de Balears s'han oposat manifestant-se. Una de les manifestacions amb més població ha estat de 94.000 manifestants, en la qual defensen la vaga indefinida contra el TIL ( més de 80.000 a Palma, més de 8.000 a Menorca i més de 6.000 a Eivissa).

Per altra banda, un miler de persones s'han concentrat a la Plaça Major de Palma de Mallorca, per donar suport al TIL ( decret integrat de llengües ). La manifestació ha estat convocada per la plataforma " No vaig de vaga"

 FONTS D'INFORMACIÓ:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/10/13/baleares/1381677198.html

 http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&coduo=204&codi=1469319

 http://www.directe.cat/noticia/319096/milers-de-persones-a-les-illes-balears-contra-el-genocidi-linguistic-del-pp-29stotssomdoce

L'Educació anima a la Vaga contra el TIL

L'Educació anima als docents a reactivar la vaga contra el TIL

La resposta de la Conselleria d'Educació de què a partir d'ara només “es planteja que les reunions versin única i exclusivament sobre el calendari d'aplicació del Decret de tractament integrat de llengües (TIL)”, ha encès els ànims dels comitès de vaga.

 

Segons el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, “amb aquesta resposta per escrit, per primera vegada en deu reunions, Educació ha demostrat clarament quines són les seves intencions”. Al document que ha fet arribar Educació als comitès de vaga queda clar que l'únic punt a 'negociar' és el calendari d'aplicació del TIL, deixant descartada d'entrada la possibilitat de què es pugui parlar de la retirada del TIL o de la seva voluntarietat. Per tot això, el secretari general de l'STEI-i ha assegurat que “amb aquesta resposta la Conselleria està encenent els ànims per reactivar la vaga”. Caldentey ha recordat que el pròxim 24 d'octubre, és a dir, la setmana que ve, ja hi haurà una nova aturada per protestar per la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE) que podria ser l'inici d'una onada de noves aturades.

 

Durant la mesa d'aquest dimarts, els comitès de vaga han aprofitat per demanar justament que es retiri la data del 24 d’octubre del calendari de negociacions justament perquè hi ha convocada una vaga a tot l'Estat. Els comitès de vaga demanen també a l'Executiu que a cada data li correspongui un objectiu de negociació “ja que no té cap sentit reunir-se sense cap finalitat”. Els comitès afirmen rotundament que actualment encara no s’està negociant i recorden que la vaga en aquest moment no està activa.Educació, "poc elegant"Per la seva banda, el portaveu de l'Assemblea de Docents de Balears, Guillem Barceló, ha criticat que la Conselleria, després d'unes 45 hores de negociació, "no admeti altra cosa que no sigui aplicar el TIL de forma obligatòria a partir d'aquest any i negociar el calendari pels pròxims anys"."El considerem una manera bastant poc elegant de tancar les negociacions per part de la Conselleria", ha assenyalat Barceló.Ha detallat que els portaveus traslladaran aquest anunci a les assemblees de docents perquè decideixin, però ho interpreten com "un intent clar de la Conselleria de trencar les negociacions" volent que siguin els comitès de vaga els que diguin que no volen tornar-se a reunir.

Vaga indefinida

Com ja sabem, fa unes setmanes, dia 4 d’octubre, es va celebrar una assemblea de docents on la majoria van votar per suspendre temporalment la vaga indefinida, que havia afectat des de principi de curs, per veure si així, sense pressió, el govern responia davant les insistents queixes dels docents sobre la llei TIL (Tractament Integrat de les Llengües).

Com que les negociacions no han avançat gens i el govern no vol fer marxa enrere amb el TIL, aquests dies sabrem si els docents decideixen reprendre la vaga indefinida o bé, fer només vaga un dia a la setmana, que és el més probable que facin.

El passat dijous 24 d'octubre hi va haver vaga general, que es va convocar a tot l'Estat, contra les retallades en educació i contra la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) que està previst que s'aprovi aquesta tardor, llei impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert; és com el TIL però a l'estil bèstia.

És a dir, el més probable és que la vaga torni, ja sigui de manera indefinida o un dia cada setmana. De moment ja portem dues setmanes fent-ho de la segona manera. Aviam si així, el govern s’ho pensa una estona més i s’adona de que la seva llei TIL l’únic que aconseguirà és baixar el nivell educatiu a les Balears (tot i que ells es pensen que serà al revés), i no sé com encara no se n’han adonat compte amb les grans i exitoses manifestacions que s’han duit a terme a les Illes Balears on es deixava del tot clar que nosaltres som majoria. Ni alumnes ni professors tenim un nivell prou alt per poder explicar i/o entendre perfectament les matèries de matemàtiques, física i química... en anglès.

Per això no ens hem de donar per vençuts, si seguim lluitant ho aconseguirem. No només basta en queixar-nos, també hem d’actuar, per això hem d’anar a les manifestacions que es celebren quasi cada dissabte a les 12h a la Plaça de la Catedral, apart de moltes altres manifestacions a Maó... Tots junts fem força!

La comunitat educativa demana empara a l'ajuntament de Ciutadella

Crec que és prou interessant reproduir aquí la carta que el dia 27 de setembre remet a l'ajuntament de Ciutadella de Menorca un grup prou nombrós de la comunitat educativa de la nostra població.
____________________________________________________________________________

Reunits un grup significatiu de professors, pares, mares i alumnes de la comunitat educativa de Ciutadella de Menorca amb la nova regidora d'Educació i Cultura, Auxiliadora Pons, hem demanat l'empara del batle de Ciutadella, davant els problemes que no han permès començar amb normalitat aquest curs.

A manera de resum, hem exposat les següents qüestions:

1. La convocatòria urgent del Consell Escolar Municipal, màxim òrgan de representació en l'àmbit educatiu en el nostre poble.

2. La participació democràtica del col·lectiu educatiu en les decisions dels respectius centres docents. El decret llei ignora les decisions votades en els consells escolars, màxims òrgans de decisió dels centres.

3. Que es tenguin en compte els estudis dels experts en l'aprenentatge de llengües estrangeres i els fonaments psicopedagògics que ha publicat la Universitat de les Illes Balears. Un exemple seria l'article del professor ciutadellenc Antoni Gomila, catedràtic de la UIB.

4. Que no s'alteri l'ordre jeràrquic de les diferents normes que regulen la convivència lingüística de la nostra comunitat autònoma. Un decret llei no pot modificar allò establert en el nostre Estatut d'Autonomia i a la llei de normalització lingüística.

5. Que la nostra identitat com a poble que ralla la llengua catalana no quedi minvada i que aquesta continuï sent el vehicle vertebrador dels processos d'ensenyament i aprenentatge als nostres centres.

6. Que s'arribi a un pacte consensuat per l'educació, que no depengui de l'alternança política.

7. Que no s'equipari el TIL amb altres programes d'aprenentatge de llengües estrangeres com ara les Seccions Europees i el British Council. Aquests projectes comptaven amb auxiliars de conversa nadius, grups reduïts i voluntaris d'alumnes, implantació progressiva al llarg dels cursos, .... Per dur-se a terme, a més d'un alt nivell de competència lingüística en anglès, són necessaris cursos específics de metodologia que no es resolen amb 30 hores de formació.

8. Que es defensi l'aprenentatge de llengües estrangeres (anglès, alemany, francès, ...) sense perjudicar la necessària atenció a aquells alumnes amb necessitats de suport educatives.

9. Que la millora de l'aprenentatge lingüístic ha d'anar acompanyada d'un augment de recursos: professorat per a l'atenció individualitzada de l'alumnat, programes d'intercanvi internacionals (que darrerament han quedat sensiblement reduïts), auxiliars de conversa i disponibilitat d'espais per organitzar grups flexibles i equipament tècnic per a l'aprenentatge d'idiomes.

10. Que volem recuperar el clima de normalitat necessari per tornar a les aules al més prest possible i que tots puguem seguir desenvolupant la tasca que tenim assignada als nostres centres. També els tres directors dels instituts de Maó

El 60e aniversari del nostre institut

Llegint el parlament que va fer el nostre director M.Angel Casasnoves dins l'acta de commemoració del 60 aniversari del nostre institut, no puc fer menys que publicar un fragment de les seves paraules, ( suposo que ho puc fer donat que l'acte va ser públic i obert a tota la comunitat educativa )

.
.

En aquestes sis dècades, el nostre centre ha impartit els diferents ensenyaments prevists en les diverses lleis educatives. I s’ha anat adaptant als canvis socials, econòmics, culturals i polítics, a vegades vertiginosos, que han marcat els temps recents. Així, a partir de 1966 el que era un institut masculí passà a ser mixt i la presència femenina, primer minoritària, ha arribat a ser majoritària en els estudis de batxillerat. 

Amb la transició i l’arribada de la democràcia, l’institut no només augmentà de manera considerable el nombre d’alumnes, sinó que també incorporà noves formes de fer i d’actuar pròpies d’aquella època de gran efervescència. És el moment també en què es democratitzen les estructures educatives i els centres es fan més participatius: alumnes i famílies participen activament mitjançant els seus respectius òrgans de representació. Talment, és quan s’introdueix el català com a assignatura i com a llengua vehicular, com quedà més tard establers en els successius plans lingüístics de centre que hem tingut fins ara, capaços d’integrar sense cap problema, en la llengua catalana que ens és pròpia, l’alumnat nouvingut de les més diverses procedències. 

Són moltes les coses que podrien contar els nostres antics alumnes i els nostres professors, sobretot els ja jubilats als quals he saludat amb el títol de emèrits. Moltes de bones i altres de no tan bones. Problemes i alegries, preocupacions i esperances, però sempre amb la mirada posada en oferir el millor de nosaltres mateixos als nostres alumnes i, en definitiva, al nostre poble. Tanmateix, aquesta casa en la seva ja llarga trajectòria mai no havia viscut un inici de curs com aquest de 2013-2014. Les circumstàncies són prou conegudes per tothom i no vull prendre més temps del que em toca recordant-les. Que avui mateix, 18 d’octubre, el 78% dels nostres alumnes no hagin assistit al centre és un signe de que l’inici d’aquest curs és qualsevol cosa excepte normal.

Si hagués de resumir en una paraula el que he sentit en els últims mesos, crec que us diria que estic perplex. Sí, sent perplexitat quan intent analitzar com s’ha arribat a la situació actual d’impàs d’un conflicte de cada dia més enquistat. Perplexitat davant la minva de recursos econòmics dedicats a l’ensenyament i a la recerca, quan aquests han de ser els dos vectors que han d’impulsar la nostra societat vers el futur; quan els nostres responsables polítics són incapaços de comprendre que l’educació ha de ser una qüestió d’estat al marge de la picabaralla partidista diària i de l’electoralisme més barroer; quan aquests mateixos responsables s’entesten en tirar endavant lleis orgàniques i decrets que no tindran altra vigència que el temps que el seu partit es

mantengui al poder; quan aquestes lleis i normes es presenten com la panacea per solucionar l’escandalós fracàs escolar del nostre país, però a la vegada obvien que tot i les fortes mancances del sistema educatiu —també nosaltres, els professors i els centres escolars, som els primers obligats a fer la corresponent autocrítica— obvien, deia, que en gran part el fracàs escolar és un fracàs social, fruit d’un equivocat model socioeconòmic, i que no es vol fer res per canviar això; quan es fa una lectura mercantilista de l’educació i no es té en compte que la primera obligació del sistema educatiu és formar ciutadans íntegres, crítics, responsables i lliures. 

Perplexitat, finalment, però no en últim lloc, va ser el que vaig sentir en veure com tres dels meus companys directors d’institut, Marga Seguí, Jaume Bonet i Rafel Andreu, eren expedientats de manera tant fulminant com incomprensible. 

Podria continuar, però ho deixaré aquí.

Vull aprofitar aquest moment per fer una crida al diàleg i al seny. Ens sobren les actituds numantines i la crispació. Necessitam, en canvi, grans dosis de concòrdia i de diàleg. Ens cal saber sumar per poder multiplicar.

En aquests moments, en canvi, només restam i, per això, acabam dividint. I això s’ha d’acabar en bé de tots, però sobretot dels nostres alumnes. Ens cal reconstruir els ponts trencats, cercar punts d’encontre, començar a construir junts. Això és feina de tots però sobretot dels nostres responsables polítics.

... segueix

Miquel Angel Casasnoves
IES JMª Quadrado - Ciutadella

La llei TIL... La mort de la llengua Catalana!

La llei TIL; una llei que anula la llarga vida de la llengua catalana, la nostra llengua, amb la qual em nescut, ens em criat, em apres a parlar, em madurat amb ella. Ens volen pendre algo personal, algo nostre, una forma de vida. Cada dia apranem més d'ella, anem a l'escola, menjem, durmim, somiem, fins hi tot anem al lavabo parlant amb aquesta llengua... Llavors, si per alguns és tant important aquesta llengua, perquè ens la volen treure? Segons ells per fomentar la llengua Castellana, perquè els que fem escola amb aquesta llengua no sabem suficient Castellà, però realment és així? Jo crec, que puc tenir perfectament una bona conversació amb el meu avi que es Cordovés i també perfectament una altre conversació amb la meva avia que es Catalana, com jo. D'aquesta manera crec que no volen fomentar el Catellà, directament volen destruir una llengua tant important per nosaltres, ens volen eliminar, dient que som minoria, realement som minoria? Està cla que no som minoria, sinos que vinguin a les grans manifestacións que estem fent els de les Illes Balears.

"TIL Game Over" i "Bauzá inútil" han estat dos dels lemes més repetits en les pancartes que portaven els manifestants, entre els quals s'han pogut veure moltes banderes independentistes catalanes.

'Per una educació pública de qualitat', 'No tenim por, nosaltres som la majoria cridanera', 'si els docents adoctrinasin, vosaltres no gobernarieu o' no a la imposició, si a l'educació ', així com altres de l'estil' A relaxing cup d'hòsties contra els fatxes '.

Això és un escrit d'un diari de Ibiza:

"La precipitada aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) a cop de decret llei ha sublevat la immensa majoria de la comunitat educativa i ha obert un conflicte on mai n'hi va haver. Potser al president Bauzá aquestes conseqüències li portin sense cura i les consideri efectes col·laterals d'una missió redemptora que se sent obligat a complir per sobre de tot, però faria bé en interpretar correctament el significat d'una mobilització tan gegantina i transversal. De moment s'ha limitat a menysprear la protesta, a jutjar per la reacció del vicepresident del Govern, Antoni Gómez, per a qui les noranta o cent mil persones que es van manifestar a les quatre illes « no representen el sentir popular » i no justifiquen « ni un pas enrere » . En la mateixa línia de negar l'evidència , la número 2 del PP nacional , María Dolores de Cospedal , va afirmar a Madrid que la manifestació « no ha estat un èxit » . Potser aquestes noranta o cent mil persones no s'estovin al president ni li facin reconsiderar les seves presses i les seves imposicions , però no hauria de subestimar la contestació que el seu inflexibilitat aquesta originant també en el si del seu propi partit . En una organització tan disciplinada i monolítica com el PP , les veus crítiques que qüestionen la forma en què el Govern ha gestionat aquest assumpte creixen i ja desborden l'àmbit intern . El president del PP de Mallorca , Jeroni Salom , va admetre divendres passat que el partit no va saber veure que el TIL generaria tanta crispació i va demanar al Govern que rebaixi les seves exigències per facilitar un acord . Si no recondueix la situació , abans o després el TIL deixarà molt tocat el lideratge de Bauzá ".

ESCOLA PÚBLICA, DE TOTS I PER A TOTS! QUE LA LLUITA NO ACABI, EL FILL DE L'OBRER A L'ESCOLA!!

" No hi ha marxa enrere per al TIL " , ha repetit fins l'esgotament la consellera Joana Maria Camps . I semblava que parlava seriosament quan deia que res ni ningú els detindria perquè el TIL , en la seva versió express, s'aplicarà aquest curs malgrat la suspensió cautelar del TSJB .
Entre els detractors hi ha dos grans arguments i cadascú posa l'accent en què considera o en els dos : primer, la disminució de la presència del català en l'ensenyament i la desaparició de la immersió , i segon , la manca de preparació i de temps per començar a donar assignatures en anglès. Els terminis d'aplicació no van ser consultats als organismes corresponents i això és en el que el TSJB ha recolzat les seves actuacions .Entre els defensors dels arguments se centren que és vital donar un impuls a la llengua de Shakespeare en l'ensenyament i acabar ja amb la immersió , ja que així els pares tenen " llibertat" . A més asseguren que l' TIL millorarà les xifres de fracàs escolar , ja que el relacionen directament amb el sistema d'immersió .

ANGLÈS SÍ, TIL NO

ANGLÈS SÍ, TIL NO

El projecte TIL és una gran proposta per part del Govern, però no la manera en la que volen posar-ho en pràctica. Aquest és un gran projecte a llarg plaç quan tots els mestres tenguin el curs d'anglès suficient per poder-ho ensenyar als alumnes però mentrestant NO. També no està bé, des del meu punt de vista, que vulguin posar-ho als alumnes d'ESO que han practicat aquesta llengua només a l'assignatura d'anglès, és a dir, tres o quatre hores setmanals. Per anar bé, s'hauria d'aplicar als fillets petits quan comencen l'escola i anar introduint-li's algunes paraules com els colors, animals,...

A dia d'avui, dia 16 d'octubre la vaga està temporalment cancel·lada encara que no estigui desconvocada i per tant, els alumnes i els professors poden tornar a la normalitat esperada ja que aquesta situació era molt incòmoda per part dels pares i alumnes ja que no sabiem quins mestres farien vaga i quins no, si hi hauria classes, en definitiva, una situació realment incòmoda.

http://www.menorca.info/menorca/475018/docentes/vuelven/clase/posturas/continuan/alejadas

Ara, no només són els professors que faran vaga, els alumnes també, apart del TIL, els alumnes ens queixam de:

• La llei de símbols i la llei de convivència
• Les dificultats en l'aplicació del TIL
• La situació dels directors expedientats
• De la nova llei LOMCE 

TIL UNA AMENAÇA AL CATALA

El TIL un projecte que ens volia i encara ens amenaça a perjudicar-nos als alumnes i als professors per igual. Als alumnes perquè haurem fet matemàtiques, socials, física i química o altres assignatures però en anglès i castellà. Un projecte que hauria d'acabar amb el fracàs escolar que tenim a les balears però si ja tenim fracàs, fent aquest projecte hauria empitjorat notablement. En el cas dels professors els haurien obligat a deixar la feina per no tenir el nivell necessari d'anglès o treure's el nivell B2.

Idiomes i Bilingüisme

Molts diaris aprofiten per repartir de forma gratuïta un exemplar XL Semanal, el mateix que ofereix el diari EL PAIS els caps de setmana.

Aprofit aquest bloc per reproduir un parell de fragments sobre el tema del col·laborador habitual del suplement JM de Prada:

Idiomas

"Ha causado general escarnio una intervención de la alcaldesa de Madrid ante los zampones del Comité Olímpico, en la que con un inglés bastante patatero encomiaba las excelencias de la candidatura madrileña. La intervención de marras, en efecto, es calamitosa, aunque por razones bien distintas a las que han provocado el choteo. A Ana Botella le han reprochado su escaso o casi nulo dominio de los idiomas; a mí me parece más deplorable su patético empeño por hablar un idioma que desconoce y que, por lo demás, no tiene obligación alguna de conocer.

Leer más:  Idiomas  http://www.finanzas.com/xl-semanal/firmas/juan-manuel-de-prada/20130922/idiomas-6231.html#VwZ15soSfEAULnQ2



Bilingüismo

"Quisiera proseguir la denuncia de algunas patrañas en torno al aprendizaje de lenguas extranjeras. Sin duda alguna, la patraña que mayor predicamento ha alcanzado en los últimos años es el llamado bilingüismo, nuevo banderín de enganche de la propaganda política, que prometiendo escuelas donde los niños salen convertidos en analfabetos en dos idiomas consigue allegar el voto de los padres, ingenuamente convencidos de que la educación bilingüe será el salvoconducto que asegure a sus hijos un futuro plácido. Decia Gracián que el hombre nace engañado y muere desengañado; pero nuestra época destaca por mantenernos engañados hasta la muerte."

"Existe un bilingüismo natural, que es el de quien tiene padres que hablan lenguas distintas, o el de quien vive en sociedades donde conviven varias. Quienes tienen la suerte de crecer en estos ambientes desarrollan, en efecto, un conocimiento parejo de varias lenguas, que ejercitan alternativamente, segun el interlocutor o la actividad que desempeñen. Cosa muy distinta es el bilingüismo al que nos referimos, que consiste en meter con calzador en la escuela una serie de horas lectivas en un idioma extranjero para que los niños supuestamente aprendan a manejarse con él, tanto de forma oral como escrita. Este segundo bilingüismo, sin el apoyo del primero, me parece un completo disparate; y causa concurrente en el deterioro educativo que padecemos."
.

.

.

"Al final del curso, sus alumnos no han aprendido nada de geografía ni de biología; y en cambio, tienen la cabeza llena de palabros absurdos en inglés que olvidaran a las pocas semanas, por falta de uso. De esta forma, tales alumnos podran con el tiempo llegar a chapurrear inglés, a la vez que serán unos perfectos indocumentados en las disciplinas que les enseñaron en esta lengua."

( sigue el artículo en XL Semanal.com/ magazine )

Circular de la FAPMa

• Subscribe
• Share
• Past Issues
• RSS
• Translate

Circular infomativa sobre l'activitat "Junts feim camí per l'educació" Visualitzeu el missatge al navegador Benvolgut/da: Com saps, la comunitat educativa està en lluita contra el TIL, una política que el nostre Govern imposa sense cap mena d’aval pedagògic, sense disposar dels recursos suficients, sense la planificació adequada i amb una precipitació que ha sumit els centres en el caos i que ha motivat la protesta dels docents en forma de vaga. Ja fa setmanes que la FAPMA, la federació d’apimes de Menorca, va advertir que estava disposada a lluitar contra aquest despropòsit. Una de les maneres de fer-ho es farà aquest diumenge, 13 d'octubre: és la marxa “Junts feim camí per l’educació”. En aquests enllaços vos podeu descarregar el cartell general i el cartell amb horaris i punts de trobada per a la marxa a peu. Amb aquesta activitat, els pares i mares, i per extensió tota la comunitat educativa, volem fer arribar als nostres governants el missatge que volem un sistema educatiu governat des del seny i el consens, i no mitjançant mesures autoritàries i sense sentit. En resum, l’activitat consisteix en una marxa des de tots els punts de l’illa per convergir a les 13 h. as Mercadal. La marxa es pot fer a peu o en cotxe, amb la sortida prevista de Maó i de Ciutadella a les 12 h., per anar en comitiva fins as Mercadal. Tots els participants ens concentrarem a la Pl. Pare Camps des Mercadal per anar en manifestació fins al recinte firal, on hi haurà un dinar popular. En acabar el dinar hi haurà interpretacions teatrals i musicals. El preu del dinar (paella i postre, no inclou beguda) és de 5€ pels adults i de 3€ pels infants. Diverses apimes de Menorca s’han encarregat de difondre l’activitat entre els seus associats. Si voleu podeu adquirir el tiquet posant-vos-hi en contacte. També teniu la possibilitat de fer ara la reserva dels vostres tiquets, omplint el formulari que trobareu en aquest enllaç. És molt recomanable que feu la reserva, i així us guardarem els vostres tiquets, que podreu recollir el diumenge al recinte firal a les 13:30. Si no ho feis, no podem garantir que el mateix diumenge hi hagi tiquets per als que no l’hagin reservat amb antel·lació. Teniu temps per fer la reserva fins divendres a les 22 h. Podeu estar al corrent de les novetats i avisos de l’acte a la página de facebookque hem creat per aquest esdeveniment. Si indiqueu al facebook que hi assistireu, anireu rebent les notificacions que hi faguem. Aquí podeu també formular els vostresdubtes i preguntes, així com a l’adreça de correu camieducaciomenorca@gmail.com Us encoratgem a participar-hi en la mesura de les vostres possibilitats i a fer difusió de l'acte. I us animem, una vegada més, a pares, mares, fillets, filletes, avis, àvies, docents, cosins, concos, amics i familiars, a tots!, a venir vestits de verds i a sumar les vostres energies en aquesta diada de reivindicació i germanor. Perquè "JUNTS FEM CAMÍ PER L'EDUCACIÓ"! FAPMA MENORCA NOTA: Tothom que faci algun tram a peu ha de llegir atentament els següents consells, que adjuntem. La seguretat dels participants és el més important. Gràcies. Segueix-nos Copyright © 2013 FAPMA Menorca. no vull rebre més missatges d'aquesta llista    configuració de preferències