El món educatiu es troba en estat de guerra. Després de les retallades en
educació, l’augment d’alumnes per aula, la reducció de sou, molts menys
professorat, més hores etc., s’hi suma ara una nova normativa lingüística
imposada pel Govern del Partit Popular: el
TIL.
Aquest intenta que els alumnes de les Balears finalitzin els seus estudis a
l’ESO sabent perfectament les dues llengües oficials (català i castellà) i una
llengua estrangera (anglès).
Les conseqüències són que totes les matèries o mòduls (en el cas de
formació professional) no lingüístics es puguin ensenyar en les llengües
oficials o la llengua estrangera. Una bona proposta, però el procés amb que ha
estat concebut i la intenció real que hi ha al darrere han provocat l’alarma
entre els professionals de l’educació. Això canvia sobretot en que fins ara, hi
havia el denominat Decret de Mínims, que establia que s'havia d'ensenyar en
llengua catalana, com a mínim, el 50% de les matèries no lingüístiques. Ara
aquest percentatge queda al 20%, cosa que duu a suposar a moltes persones que
la seva vertadera funció és arraconar la llengua catalana en l'àmbit educatiu. Així
i tot, crec que un dels inconvenients principals és que no tots els
centres tenen professors per ensenyar la seva matèria en la llengua
estrangera.
Aquest decret s'ha implantat, com a mínim, a P3 (primer curs de segon cicle
infantil), a primer, tercer i cinquè de primària i a 1r d’ESO. A batxillerat i
formació professional s’ha fet una implantació progressiva en funció dels
centres.
El
tema ha provocat moltes manifestacions contra aquest decret, ja que les
institucions de Balears s’han oposat i s’han manifestat. Hi ha hagut
manifestacions amb més 94.000 persones, defensant la vaga indefinida que hi ha
actualment contra el TIL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada